L'estació de RENFE des d'un vagó

          És curiós com, tot i ser la una del migdia, la benvinguda de l’hivern és molt present a l’estació de RENFE de Cerdanyola Universitat. La gent es mou ràpidament i sembla tenir pressa per arribar al seu destí. El cel, ennuvolat, no és més que el reflex de les expressions facials de la majoria dels usuaris que, cansats de la seva jornada estudiantil, esperen resignats a l’andana.

Cada autobús que arriba procedent de la Universitat genera un trànsit de gent extraordinari. Corredisses i empentes passen a ser les protagonistes en el moment d’introduir la targeta a la màquina, allà on comença un camí que té com a objectiu final la pujada a un tren que sembla tancar les portes cap al seu destí en breus instants.

La quantitat de gent és elevada. La majoria d’usuaris que corren per agafar un tren que els apropi a casa seva, a causa de les presses i de la por a confondre’s, s’aturen davant la porta d’entrada i pregunten a les persones que es troben a l’interior si aquest passa pel destí que desitgen. Un cop superades les pors, busquen veloçment un seient lliure on poder asseure’s, descansar i respirar.

L’àmplia majoria, seguidament, comença a desabrigar-se. Barret, abric, bufanda i guants, se sumen a la motxilla o bossa i a la quantitat d’estris que la gent no sap on col·locar un cop dins del vagó. Escoltar música, llegir o mirar el paisatge per la finestra passen a ser les activitats més comunes entre els joves i els estudiants que, per un motiu o un altre, viatgen sense cap acompanyant amb qui comentar el seu dia.

El vagó és ple i cap seient roman lliure. Dues noies joves, probablement estudiants de primer curs, comenten la seva jornada. Una d’elles, força enfadada, no entén “com els professors s’han passat tant a l’hora de fer les preguntes de l’examen si sabien que era el primer que feiem a la universitat”. L’altra, intenta consolar-la mentre mira el seu mòbil tímidament, i li recomana que “no es capfiqui tant amb el tema”.

La minutera del rellotge blanc de l’estació avança ràpidament i el tren marxa cada cop a més velocitat. Un altre autobús ple d’estudiants procedents del campus universitari arriba a l’estació. Aquests, que procuren tenir el bitllet a les mans per tal de perdre el mínim temps possible, observen com el tren que els havia d’apropar a casa es va fent petit en la llunyania. Resignats, busquen un lloc còmode on, acompanyats pels altres usuaris del transport públic, passar la pròxima mitja hora de les seves vides.