Carta a Agustí Pons: "Per què periodista?"

Benvolgut Agustí:

     Em dic Maria Vilardaga, tinc 18 anys, visc al barri de l’Eixample de Barcelona, i fa aproximadament dos mesos vaig començar un nou camí cap el que m’agradaria que fos la meva professió de futur: el periodisme.

     Ja deu fer un any i mig que vaig decidir cursar aquesta carrera universitària, però en diverses ocasions han intentat fer-me canviar de parer. Per una banda, he tingut l’enorme sort que els meus pares sempre m’han recolzat i m’han deixat escollir allò que realment em fes feliç. Però, per l’altra, constantment he sofert crítiques i males opinions sobre les limitades sortides professionals que la població diu que té.

     El periodisme és una professió molt vocacional, tot i que jo no puc dir que quan era una criatura ja somniava en veure’m per televisió, llegir-me en la premsa o escoltar-me per la ràdio. Sempre m’he vist molt atreta pels esports, i des de fa un temps per allò relacionat amb l’economia ja que no em suposa gaires dificultats. Per aquest motiu m’han rondat pel cap força sovint altres carreres universitàries com INEFC o ADE.

     Ara hi reflexiono i realment no et sabria dir només un motiu pel que finalment m’he decantat pel periodisme. Suposo que és un seguit de circumstàncies i de sensacions el que fa que t’aixequis un dia del llit sabent que vols dedicar la resta dels teus dies a aquesta professió.

     Em motiva poder explicar a la gent allò que succeeix al seu voltant però que per diferents raons no està al seu abast, i d’aquesta manera generar el que es coneix com opinió pública. Crec que és força important cooperar entre tots per restaurar la imatge que actualment la població té sobre el periodisme, i fer-ho està a les nostres mans.

     Penso que avui en dia quan una persona es refereix al terme periodisme els seus receptors la relacionen directament amb personatges tan coneguts com Belén Esteban, i aquest fet em preocupa força. Principalment perquè darrere del que es coneix com a premsa rosa, hi ha altres sectors de la comunicació, com el periodisme d’investigació, molt importants i que suposen moltes hores de feina que no estan tan valorats com caldria.

     Finalment, només comentar-te que m’agradaria dedicar-me al periodisme esportiu, tot i que sóc plenament conscient que molts dels meus companys també opten per aquesta opció. Jo hi posaré totes les ganes d’aprendre, la il·lusió i la motivació per intentar que el que ara tan sols és un projecte de futur, en uns anys es converteixi en una meravellosa realitat.